Actualment, ens els instituts de secundària, cada vegada més, els docents es troben amb més dificultats: adolescents més desregulats emocionalment, en major vulnerabilitat o amb més diversitat cultural, entre molts altres. Aquesta situació genera una sensació de pressió en el docent, que pot sentir que ha d’arribar a tot, generan malestar .

​

Per tal de poder acompanyar en l’aprenentatge, el professorat necessita poder atendre i promoure quatre necessitats essencials al grup d’adolescents: el fet de poder-se sentir protegits, vinculats, reconeguts i amb la suficient autonomia per poder connectar amb la il·lusió, la curiositat i la confiança. 

Partim de la idea que l’ aprenentatge només es dóna si hi ha suficient seguretat. Quan no n’hi ha, per vulnerabilitat, diversitat o emocionalitat, s’activa el xip de la supervivència i per tant, les actituds disruptives apareixen a les aules i acaben siguent de  solen gran trasbals emocional per els docents. Per tant, el docent, a part de conèixer sobre la matèria, també ha d’actuar com a agent coregulador dels adolescent. I com es fa això? Moltes vegades el professorat no té el coneixement de com actuar com a agent coregulador o ja es troba sobrepassat per la situació, la quantitat de feina o inclús per la pròpia vida fora de l’institut. Cuidar-se i sostenir les dificultats de l’aula pot arribar a semblar incompatible.

​

Plantegement

En aquest grup d’acompanyament, indagarem en nosaltres mateixes, descobrirem eines per la pròpia cura i autoregulació emocional, com a eines indispensables per el propi benestar personal i per poder acompanyar els adolescents. 

Podries començar, fent-te les següents preguntes: 

Com em cuido com a docent? Quin són els meus recursos? Quines son les meves por i les meves exigències? Què em passa amb els alumnes, a l’aula? Com compagino la meva vida pròpia fora de l’escola amb les necessitats i dificultats que em trobo a dins l’aula. 

Coneixer el propi món intern i el que t’afecta quan estàs treballant, el que t’activa l’ansietat, l’enfado, et desestabilitza, el teus propis límits, el que et fa perdre els papers o el que et desmotiva i desactiva, és tot un viatge personal.

I aquest serà  compartit i sostingut en grup, per tal d’acabar despertant el món intern creatiu, emocional i resilient, per tal de poder viure amb més benestar la feina de docent.

​

Dirigida a docents que tinguin ganes de cuidar-se i aprendre a ser coreguladors per els seus alumnes. 

​

Objectius:

​

1. L’objectiu central és la cura del professorat, per tal de poder ser agents coreguladors per la font d’aprenentatge. 

2. Generar un espai segur i de confiança amb altres docents de compartir i de buidatge de les dificultats, bloquejos, actituds negatives i reptes que es deperten en la convivència amb els adolescents. 

3. Despertar una nova mirada i escolta per poder mirar més enllà de les actituds disruptives que apareixen a vegades a les classes.

4. Cultivar una actitud oberta i conscient del propi món intern per tal de despertar la riquesa interior i la nostra capacitat creativa i emocional al acompanyar. 

5. Aprendre eines de gestió emocional, autoregulació, autosostén, arrelament, comunicació, presència i indagació dels propis límits per millorar el meu benestar com a docent. 

6. Aprendre a nivell teòric sobre el nostre benestar i el nostre món intern, la mirada d’acompanyament a la diversitat d’alumnes, una mirada d’acompanyament sensible al trauma. 

​

Metodologia

1. Dinàmiques vivencials.

   1. Dinàmiques de moviment i creatives.

   2. Dinàmiques grupal de consciència personal.

   3. Rodes de paraula, buidatge i compartir.

   4. Eines pràctiques de gestió emocional personal.

   5. Eines de comuniació, presència i arrelament.

   6. Mindfulness per l’educació.

   7. Eines pràctiques d’Autoregulació i coregulació

2. Classes teòriques: 

   1. Neurociència. El cervell de l’adolescent. 

   2. Les emocions i les seves funcions.

   3. Eines de gestió emocional.

   4. Teoria polivagal, coregulació i autoregulació.

   5. Treball per parts. 

   6. Mirada d’acompanyament sensible al trauma.

3. Aprenentatge basat en problemes.

   1. Espai de revisió de problemes reals.