Des de fa anys sento un impuls molt gran que em mou a mirar cap endins, una curiositat i necessitat de viure la vida amb més benestar i amor de mi cap a mi i els altres.​

​

Vaig començar la meva vida laboral com a científica, m'apassionava el coneixement del propi cos i la vida humana.​

​

El 2010, després d'una ruptura general amb la meva vida personal, que em va fer replantejar-m'ho tot, vaig iniciar un viatge cap a mi amb un màster de Metabolisme que em va ajudar a connectar amb els meus propis cicles i sistemes interns.

Va continuar amb varies formacions de Ioga, teràpia i viatges, que em van nodrir a nivell espiritual. Seguit d'etapes d'aprenentatge en convivència en projectes comunitaris i rurals a França i Nova Zelanda, que em van facilitar re-connectar-me amb allò que som, natura i a la vegada treballar la comunicació i expressió de les meves necessitats i límits.  

​

La meva curiositat per aprendre sobre mi i el món de l'acompanyament al dolor m'han fet indagar i aprofundir en diverses formacions des de diferents perspectives. (Corporal, Gestaltica, sexualitat femenina i Trauma).

 

La que actualment practico, visc i des d'on acompanyo és la mirada de trauma

​​Tornar al cos i restablir la connexió amb el món intern, per donar espai i amor a tot allò que necessiti ser expressat i mira't. 

Amb una gran intenció per crear una gran connexió interna amb una mateix i ala vegada crear espais de nutrició, seguretat i amor que també ve de fora. 

​

Per mi aquesta nova mirada que uneix la neurociència i la psicoteràpia ha estat profundament reveladora  i inspiradora. Alinea la meva ment curiosa científica amb les meves ganes de construir un món on el dolor sigui acompanyat i no amagat.

​

​

​

"La compassió cap a una mateixa és una acte revolucionari".